#72 - Contes per estimar del 1/12/2025 - La Mimi tomàquet
Presentació del programa **Contes per estimar** i dedicatòria especial als nens que pateixen timidesa, animant-los a confiar en ells mateixos.
Descripció del patiment de la Mimi a l'escola, les burles dels companys i la por extrema davant l'obligació de recitar un poema l'endemà.
Relat de la nit d'insomni, els malsons i el trajecte ple de por cap a l'escola, on la Mimi sent el desig de fer-se invisible.
La intervenció de la mestra atura les burles i empodera la Mimi, fent que els seus companys se sentin avergonyits en lloc d'ella.
La Mimi recita un poema sobre un ocellet que tothom menyspreava fins que el sentien cantar, guanyant-se l'admiració de tota la classe.
Reflexió final sobre el valor que s'amaga en el silenci i acomiadament des dels **estudis de ràdio** de **Punt 7 Ràdio Sant Celoni**.
Contes per estimar: La transformació de la Mimi
Aquest episodi del programa Contes per estimar, emès a Punt 7 Ràdio Sant Celoni, ens presenta la història de la Mimi, una nena que pateix una timidesa extrema. La narració se centra en com el suport extern i l'autoconfiança poden ajudar a superar les pors més profundes a la Vila de Sant Celoni.
Els reptes de la timidesa
La Mimi viu situacions quotidianes amb una gran angoixa emocional a causa de la seva condició:
- Es posa vermella amb molta facilitat, fet que li ha valgut el sobrenom de "Mimi Tomàquet".
- Pateix burles per part dels seus companys d'escola durant l'esbarxo.
- Experimenta un bloqueig total a classe, sent incapaç de respondre a la mestra encara que sàpiga la lliçó.
- El seu major temor és el repte de recitar un poema en directe davant de tota la classe.
El moment de la superació
El punt d'inflexió arriba quan la mestra intervé per aturar les mofes, recordant als alumnes el respecte que es mereix la Mimi. Aquesta acció genera un canvi inesperat:
"En aquell moment no és la Mimi qui es posa vermella, sinó els seus companys."
Al veure que els altres també poden sentir vergonya, la Mimi recupera la seguretat en si mateixa i recita el poema L'ocellet lleig, deixant a tothom bocabadat amb la seva veu i el seu talent ocult. La història és una lliçó sobre el periodisme de proximitat cap a les emocions dels més petits, destacant que la bellesa sovint s'amaga darrere de la timidesa.
Missatge final
L'espai conclou amb un missatge d'esperança per a tots els nens que senten pànic a ser el centre d'atenció, convidant-los a confiar en el seu propi procés personal.

