Contes per estimar
Contes infantils amb Teresa Mir. Emissió: Dilluns a les 21:00h
Subscriu-te
#73 - Contes per estimar del 15/12/2025 - El nen que va sortir volant
La narradora saluda els nens i nenes, situa el conte en l’arribada del Nadal i presenta el protagonista, en Tresorets, un nen que sempre porta les butxaques plenes d’objectes que considera tresors.
Es descriu tot el que en Tresorets porta a les butxaques. Un dia de molt vent, descobreix que les butxaques s’han foradat i els objectes han caigut. Sense el pes, el vent se l’enduu volant davant la mirada sorpresa de la mare i la germana.
En Tresorets aterra en un roure que es nega a deixar-li arrencar una fulla, tot recordant-li que forma part de l’arbre. Després vola entre ocells i vol agafar una ploma que se li escapa, i finalment rebota pels núvols, dels quals tampoc pot conservar un tros, perquè es desfà en aigua.
El vent el porta amunt, travessant capes de l’atmosfera fins a arribar a la lluna, on deixa una petjada abans de tornar a volar. Continua el viatge fins al cinturó d’asteroides, on juga a esquivar roques i intenta atrapar un meteorit, sense aconseguir-ho.
En Tresorets arriba més lluny que ningú, veu una estrella propera de la qual voldria guardar un bocí de llum. Tot seguit cau en un petit planeta habitat per alienígenes minúsculs. Intenten comunicar-se i li ofereixen menjar; el nen voldria endur-se un amic a la butxaca, però comprèn que el seu lloc és aquell planeta.
El vent accepta portar-lo de tornada. El viatge és com un tobogan per l’espai. Passa de nou per la lluna, els asteroides i l’estrella, i finalment l’aterren a la muntanya més alta, on descobreix la neu. Intenta guardar una bola de neu a la butxaca, però es desfà ràpidament.
El nen sobrevola el mar i el vent el deixa damunt una roca que resulta ser una balena. Viatja sobre ella meravellat. Intenta agafar un mol·lusc enganxat a la seva pell, però la balena li explica que fora del seu cos no sobreviuria. En Tresorets entén que no pot endur-se tot el que veu com a record.
Amb l’ajuda de la balena, el vent el retorna al pati de casa, on la mare l’acull amb una abraçada. Tot i tenir les butxaques buides, la mare li diu que veu, dins el seu cor, tots els records del viatge: una fulla, una ploma, un núvol, la lluna i un asteroide. El nen comprèn que les experiències viscuts han quedat guardades en el seu interior.
La narradora conclou que en Tresorets torna amb les butxaques buides però el cor ple a vessar. Anima els oients a aprofitar el Nadal per omplir-se d’amor i temps compartit amb les persones estimades i desitja un Bon Nadal, anunciant noves històries per al futur.
Context i ambient nadalenc
El fragment pertany a Contes per estimar, adreçat a nens i nenes i ambientat en l’arribada del Nadal: vacances, família, pessebre, tió, Reis, Pare Noel i regals. Lloca l’accent en compartir i en el valor de les experiències.
El protagonista: en Tresorets
En Tresorets és un nen que sempre porta les butxaques plenes d’objectes que va trobant:
- Una forquilla de la cuina dels avis
- Un mosquetó d’escalada del tiet
- Una goma de la seva germana petita
- Una harmònica del pare
- Un imant de la mare
- Un tub de pintura de la germana gran
- Una pedra d’un amic
- L’embolcall d’una galeta compartida amb el cosí
Li diuen Tresorets perquè guarda tot allò que considera tresors, però encara no sap que les coses més importants no caben a la butxaca.
El vent s’enduu en Tresorets volant
Al seu poble bufa un vent entremaliat. Un dia, en el camí cap a l’escola, el nen descobreix que té les butxaques foradades i tots els objectes han caigut pel camí. Sense el pes de les butxaques, el vent l’eleva i:
- La mare el veu marxar cap amunt sorpresa
- La germana l’observa envejosa
"Entre surets ha sortit volant!"
Primera parada: el roure i el valor del respecte
En Tresorets aterra a la capçada d’un roure. Fascinat, pensa que viure dalt d’un arbre seria increïble i vol endur-se una fulla de record.
- El roure s’hi nega: fins a la tardor, cada fulla forma part d’ell
- En Tresorets descobreix que no tot es pot arrencar o posseir
El vent torna a enlairar-lo.
Volant entre ocells i núvols
Entre ocells
Un estol d’ocells l’envolta i ell somia aprendre a volar. Vol agafar una ploma que cau, però se li escapa i marxa volant: algunes coses són massa lliures per ser guardades.
Entre núvols
El nen rebota entre núvols blancs i flonjos i prova d’endur-se’n un tros, però a la boca es converteix en aigua. Comprèn que hi ha experiències que no es poden emmagatzemar físicament.
Viatge per l’espai: de la lluna als asteroides
El vent el fa subir capa rere capa de l’atmosfera fins arribar a la lluna:
- Cau a la cara oculta, fosca i silenciosa
- Deixa una petjada com a record, en lloc d’endur-se res
Després, el vent l’empeny més enllà de l’òrbita de Mart, fins al cinturó d’asteroides:
- Juga a esquivar asteroides
- Intenta caçar un meteorit petit, però no ho aconsegueix
Així entén que l’univers és massa immens per ser reduït a un simple objecte de butxaca.
Estrelles i un planeta d’alienígenes
Arriba més lluny que cap persona: una estrella veïna li pica l’ullet. Voldria guardar-ne un bocí de llum blava, però no es pot acostar sense cremar-se.
De sobte, aterra a un planeta petit ple d’alienígenes multicolors de la mida d’un cigró:
- El vent local els fa volar esverats
- Quan es calmen, intenten explicar-se la vida, però no s’entenen
- Li ofereixen uns fideus minúsculs i saborosos
En Tresorets pensa que aprendre tot sobre aquell planeta seria genial i voldria endur-se un amic a la butxaca, però entén que el lloc d’aquells éssers és a casa seva.
El retorn: neu, mar i una balena sàvia
El vent accepta tornar-lo a casa i el viatge de tornada és com un tobogan espacial. Pel camí:
La muntanya nevada
- Aterrar a la muntanya més alta, coberta de neu
- Toca la neu blanca i enlluernadora i n’embolica una bola a la butxaca
- La neu es desfà de seguida: altre cop, un intent fallit de guardar l’instant
El mar i la balena
Després sobrevola el mar i el vent el deixa sobre una roca fresca i humida que, en realitat, és una balena gegant.
- Navega damunt la balena i pensa que seria extraordinari veure el món des del seu llom
- Intenta endur-se un mol·lusc enganxat a la pell de la balena
- La balena l’atura: els mol·luscs són paràsits, però amb ella hi viuen bé, i fora del seu cos no sobreviurien
En Tresorets entén que arrencar un ésser del seu entorn pot fer-li mal, fins i tot si el considerem un simple “record”.
El retrobament amb la família
La balena ajuda el vent amb un impuls i el nen acaba rebotant al llit elàstic del pati de casa fins que finalment toca terra.
El vent se’n va a descansar i la mare surt corrents:
- L’abraça fort
- En Tresorets plora i voldria explicar-ho tot
- Té les butxaques ben buides i se sent incapaç de demostrar el que ha viscut
El descobriment: el cor ple
A la banyera, la mare li assenyala el pit i li pregunta què és “tot això” que porta dins el cor. El nen no entén res.
La mare li descriu el que hi veu:
- Una fulla de roure
- Una ploma amb ales
- Un núvol blanc i flonjo
- La foscor acollidora de la lluna
- Un asteroide
En Tresorets diu que no va poder guardar res d’això, però la mare li respon, implícitament, que tot això ara viu dins seu. Ell l’abraça i entén, sense paraules, que:
Les butxaques poden estar buides, però el cor pot ser ple a vessar.
Missatge final i moral del conte
El relat es tanca recordant que en Tresorets:
- Torna a casa amb les butxaques buides, però
- Amb el cor ple d’experiències, emocions i aprenentatges
La narradora aprofita per adreçar-se als oients i convidar-los a:
- Aprofitar el Nadal per omplir-se d’amor
- Compartir estones de qualitat amb les persones estimades
- Entendre que els records més valuosos no són objectes, sinó moments viscuts i guardats al cor
El conte acaba amb un desig de Bon Nadal i la promesa de tornar amb noves històries per compartir.