#74 - Contes per estimar del 12/1/2026 - L'Estel de l'àvia Margarida
La Teresa Mir dona la benvinguda als oients de *Contes per estimar* després de les festes i presenta el conte de creació pròpia: *L'Estel de l'àvia Margarida*.
L'Estel i la seva família tornen a la casa de l'àvia després de vuit anys. Es descriu el paisatge rural i l'emoció de la nena en veure la casa de pedra i la seva antiga habitació.
L'Estel explora les golfes i troba una capseta de fusta amb una dedicatòria misteriosa que l'atrau de seguida.
La protagonista troba fotos antigues on es veu reflectida i quaderns de contes que l'àvia escrivia per als nens de l'escola quan era mestra.
L'Estel llegeix com l'àvia vivia el despoblament del poble i com escrivia per mantenir viva la màgia malgrat l'absència de nens.
L'Estel troba un conte dedicat personalment a ella i comprèn que l'amor i la memòria són fils invisibles que sobreviuen al temps.
La narradora clou la història amb un missatge d'esperança sobre les arrels familiars i s'acomiada fins a la setmana vinent a **Punt 7 Ràdio**.
L'Estel de l'àvia Margarida: Un viatge cap a la memòria i les arrels
En aquesta edició de Contes per estimar a Punt 7 Ràdio, la Teresa Mir presenta un relat commovedor escrit per ella mateixa. La història se centra en l'Estel, una nena de deu anys que torna a la casa del poble durant el Nadal, un lloc que no visitava des que la seva àvia Margarida va morir vuit anys enrere.
El descobriment a les golfes
L'Estel, que gairebé no recordava la seva àvia, sent una barreja d'emoció i inquietud en explorar la llar familiar. El punt d'inflexió es produeix quan puja a les golfes i troba una capseta de fusta de cirerer amb una inscripció que diu: "Per tu". Dins, hi descobreix:
- Fotografies antigues en blanc i negre i sèpia on reconeix els seus propis trets en el rostre de l'àvia.
- Quadernets relligats amb contes que l'àvia Margarida escrivia per als seus alumnes quan feia de mestra al poble.
- Relats que narren la tristor del despoblament rural, amb històries de gegants que guarden cases buides.
El llegat emocional
La lectura d'aquests escrits davant la llar de foc esdevé un moment de connexió generacional profunda. La mare de l'Estel explica com l'àvia es resistia a deixar que el poble morís, mantenint l'esperança a través de les paraules. Finalment, l'Estel troba un quadern dedicat exclusivament a ella: "L'estel de l'àvia Margarida".
"L'estel va comprendre que ningú no mor del tot si es viu en els altres."
Conclusions del relat
El conte ensenya que l'amor i la memòria són un fil invisible que uneix el passat amb el futur. L'Estel deixa de sentir el buit de l'absència per sentir la llum d'una àvia que, tot i no haver conegut profundament, ara viu per sempre dins seu a través del seu llegat literari i emocional.

