Contes per estimar
Contes infantils amb Teresa Mir. Emissió: Dilluns a les 21:00h
Subscriu-te
#87 - Contes per estimar del 27/4/2026 - Benvingut Pau, al món de les paraules
La Teresa Mir presenta el programa i reflexiona sobre la importància del nom propi com a primer element identitari i la porta d'accés al món dels afectes.
S'explica la infància d'en Pau, des de la seva arribada al món fins a la descoberta dels elements de la natura i les primeres paraules que li permeten anomenar la realitat.
El protagonista descobreix la lectura com a font de coneixement i mirall de la pròpia ànima. Distingeix entre les paraules que fan mal i les que curen.
En Pau decideix fer un ús responsable de les seves paraules convertint-les en un regal cap als altres, apostant per la pau i l'amor com a valor suprem.
La màgia i la responsabilitat de les paraules
En aquest episodi de Contes per estimar, la Teresa Mir ens regala un conte propi que explora com el llenguatge no només defineix la nostra identitat, sinó que esdevé el nostre nexe d'unió amb el món i amb els altres. La història posa el focus en el valor del nostre nom com a primer regal que rebem al néixer.
Els moments clau del creixement de l'en Pau:
- Descoberta inicial: Des de la innocència dels primers balbucejos, com «mamma» o «papa», fins a l'exploració del seu entorn natural i social.
- L'aprenentatge del món: A mesura que creix, els mots es converteixen en un mapa vital que li permet comprendre la realitat i explorar nous horitzons, incloent l'accés a la lectura i el coneixement compartit.
- Dualitat del llenguatge: El protagonista descobreix que, igual que existeixen paraules capaces de ferir o sembrar l'odi, n'hi ha d'altres carregades de llum, esperança i tendresa que serveixen per curar i unir les persones.
"Les paraules tenien poder i ell ara ho sabia."
Una reflexió final
La narració conclou amb una invitació a fer un ús conscient de les paraules. En Pau entén que les paraules són un llegat generacional i decideix utilitzar el seu do per construir un món més pacífic, honorant el sentit del seu propi nom. És un recordatori sobre la importància de valorar el que diem i com ho diem per influir positivament en la societat.