Contes per estimar
Contes per estimar
Programa

Contes per estimar

Contes infantils amb Teresa Mir. Emissió: Dilluns a les 21:00h

Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts · 00:00 - 00:15, 14:00 - 14:15 ·Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns · 21:00 - 21:15 ·95 episodis
RSS

episodis

13-24 de 95
  • 6'

    #83 - Contes per estimar del 16/3/2026 - La Júlia i la casa de les criatures perdudes

    En aquest episodi del programa Contes per estimar, presentat per la Teresa Mir a través de Punt 7 Ràdio Sant Celoni, s'explica la història de la Júlia, una nena que ensenya el valor de l'acollida i la convivència. La síntesi de la història La narració aborda el viatge de la Júlia, que decideix obrir les portes de casa seva a diversos personatges fantàstics: L'acollida: La Júlia crea la «casa de les criatures perdudes» per donar refugi a éssers com un gatet, un troll i altres criatures llegendàries que necessitaven una llar. El conflicte: La convivència es torna caòtica quan les criatures, malgrat la bondat de l'amfitriona, desordenen i descuiden la casa. La solució: A través de l'establiment d'un llistat de feines, cada personatge assumeix una responsabilitat, recuperant l'harmonia al domicili. La resolució final: Amb l'ajuda d'un monstre manetes, la casa queda totalment reparada, demostrant que fins i tot el problema més gran té solució amb col·laboració. "Aquest conte ens parla de la importància d'acollir i acceptar els altres en la diferència. També de la necessitat d'arribar a acords i consensuar unes normes que ens permetin conviure." Aquest espai radiofònic recorda a tots els oients de Sant Celoni la importància de la cooperació i la generositat en el dia a dia.

  • 5'

    #82 - Contes per estimar del 9/3/2026 - No vull tenir el cabell arrissat

    L'acceptació personal a través dels rínxols En aquesta edició del programa Contes per estimar, conduït per Teresa Mir a Punt 7 Ràdio Sant Celoni, s'explica la història d'una nena que lluita constantment contra la seva cabellera. El relat, titulat "No vull tenir el cabell arrissat", és una metàfora sobre l'autoconeixement i la valoració de la pròpia imatge. La lluita contra el cabell arrissat La protagonista se sent frustrada per la seva mata de cabell, a la qual descriu com un conjunt de remolins i espirals impossibles de controlar. Durant la narració, l'oient descobreix els diversos intents desesperats de la nena per aconseguir un cabell llis i sedós: Raspallat intensiu: Passa hores raspallant-se fins a quedar esgotada. Mètodes creatius: Intenta aplanar els rínxols amb llibres pesats o estirar-los utilitzant globus i cinta adhesiva. L'efecte de l'aigua: Tot i que el cabell sembla allisar-se quan és moll, en assecar-se torna a la seva forma original amb un so de "boing". Una trobada reveladora El gir de la història es produeix quan la protagonista coneix una altra nena amb el cabell completament llis. Sorprenentment, aquesta segona nena també està insatisfeta: ella voldria tenir el volum i la diversió dels rínxols. "Que poc llestes hem estat enmig de raspalls, cintes i altres materials. De cop, veig que els meus risos no estan gens malament." Conclusió i reflexió final El conte finalitza amb una lliçó d'autoestima: ambdues nenes aprenen a jugar amb el que tenen, creant nous estils com monyos i recollits. La programació local de l'emissora municipal de Sant Celoni ofereix així un espai de reflexió per als més petits sobre la importància de sentir-se bé amb un mateix. Es recorda als oients que poden seguir aquests continguts a la secció + Àudios del web de l'emissora o mitjançant les Punt 7 Apps.

  • 4'

    #81 - Contes per estimar del 2/3/2026 - L'àvia dorment

    L'àvia dorment: Un relat sobre el dol infantil En aquesta edició de Contes per estimar, el programa de Punt 7 Ràdio, s'explica la commovedora història de l'àvia d'un nen que, després d'un període de comportaments inusuals, entra en un somni profund que simbolitza el trànsit cap al final de la vida. La transformació de l'àvia El narrador descriu com la seva àvia va començar a actuar de manera diferent abans de quedar-se "adormida": Portava barrets de flors i ballava valsos a la saleta. Confonia les flors del jardí amb ingredients per a la sopa. Convidava el seu net a viatjar fins a la lluna. El vincle i el record El text destaca la importància de la col·laboració emocional entre el net i l'àvia. L'infant recorda amb nostàlgia els moments compartits en els estudis de ràdio de la seva memòria: les lectures conjuntes, les pizzes per berenar i les abraçades plenes d'estima. Tot i que ella ja no respon, ell la visita cada tarda per llegir-li el seu llibre preferit i xiuxiuejar-li secrets. El comiat final Finalment, la història utilitza la metàfora del príncep blau per explicar la mort. L'àvia desperta del seu somni per marxar amb ell: "Ara ja no hi és aquí, vola ben alta amb els estels, neda a les profunditats del mar, veu molta llimonada i prepara molts i molts pastissos." L'episodi tanca amb un missatge de consol per a tots els nens i nenes que han perdut algú estimat, recordant la importància de cuidar la gent que ens envolta en la nostra vida diària a Sant Celoni.

  • 8'

    #80 - Contes per estimar del 23/2/2026 - Al final, sempre surt el sol

    La descoberta del creixement personal de la Cèlia En aquest episodi del programa Contes per estimar, presentat per la Teresa Mir a Punt 7 Ràdio Sant Celoni, s'explora el procés emocional de fer-se gran a través de la història de la Cèlia. El relat se centra en com la protagonista s'enfronta a les seves pors nocturnes i a les incerteses de la vida quotidiana. Els reptes de fer-se gran El conte descriu aquell moment crític quan, en quedar-se sola a l'habitació, la Cèlia se sent aclaparada per pensaments foscos i preocupacions que abans no tenia: La por a les agulles i a les revisions mèdiques. L'ansietat davant les dificultats acadèmiques, especialment amb les matemàtiques. El temor a la pèrdua dels avis i a la separació dels pares de les seves amistats. La trobada amb la veu interior Enmig de la foscor i el silenci, la Cèlia experimenta una revelació. Escolta una veu suau i tranquil·litzadora que no prové de l'exterior, sinó de dins seu. Aquesta veu es presenta amb diversos noms segons la necessitat de cadascú: Consciència o guia personal. Intuïció per prendre decisions. Força interior, el nom escollit per a la Cèlia per ajudar-la a confiar en ella mateixa. "Sempre poden passar coses, i algunes poden ser difícils, però al final sempre surt el sol." Aprenentatge i confiança Aquesta experiència de producció pròpia de l'emissora municipal ens ensenya que la maduresa implica aprendre a escoltar-nos. La Cèlia es desperta amb una nova energia, entenent que la seva força creixerà a mesura que aprengui a gestionar les seves emocions i a confiar en el futur. El programa conclou convidant els oients de Sant Celoni a cercar el silenci necessari per connectar amb la seva pròpia veu interior.

  • 4'

    #79 - Contes per estimar del 16/2/2026 - Alça el vol

    En aquesta edició de Contes per estimar, presentada per Teresa Mir i amb la col·laboració d'alumnes de l'Institut d'Escola Pallarola, s'explica la història de l'Àlex i el seu avió de paper. El relat és una poderosa metàfora sobre la pressió externa i la importància de la seguretat personal. Els obstacles de l'èxit L'Àlex intenta fer volar el seu avió, però rep constants crítiques d'altres ocells que actuen com a figures d'autoritat: * L'Àliga l'obliga a fer-lo més gran per poder "manar al cel". * El Lloro prioritza l'estètica i els colors per sobre de la funcionalitat. * El Falcó l'atabala amb la necessitat de prendre decisions ràpides i tenir més empenta. El punt d'inflexió Després de sentir-se desanimat pels infinits consells de diversos animals (el cigne, l'estruç, etc.), l'Àlex troba el suport del Pingüí. A diferència dels altres, el pingüí no li demana canvis, sinó que se centra a: * Celebrar l'esforç i la bellesa del projecte. * Oferir una veu amable que genera l'empenta final necessària. "No hi ha res que sigui més genial que celebrar-ho quan algú se'n surt!" Finalment, el conte conclou que quan creus en tu mateix i t'envoltes de positivitat, és quan realment es pot alçar el vol.

  • 8'

    #78 - Contes per estimar del 9/2/2026 - Encendre la nit

    Superar la por a la foscor a Contes per estimar Aquest episodi de Contes per estimar a Punt 7 Ràdio Sant Celoni ens presenta la història d'un nen que viu atemorit per la foscor. La narració explora com la percepció d'allò que ens fa por pot canviar completament amb un canvi de perspectiva. La resistència a la nit El protagonista és un nen que s'estima els llums, les torxes i qualsevol font de resplendor, però que sent una aversió profunda pels interruptors perquè apaguen la llum. Mentre els altres nens de la Vila de Sant Celoni juguen als jardins durant les nits d'estiu, ell es queda tancat a la seva habitació a l'edifici de Can Ramis o a la seva llar, envoltat de candeles i llanternes, sentint-se sol i trist. L'arribada de la Fosca Tot canvia quan rep la visita d'una nena misteriosa anomenada Fosca. Ella el convida a veure la realitat d'una manera diferent: No s'apaga la llum, s'encén la nit: La nena li ensenya que accionar l'interruptor és, en realitat, un acte actiu per descobrir un món nou. Els sons de la natura: Només quan hi ha foscor es poden encendre els grills i les granotes. La bellesa del cel: Sense la nit, no es podrien admirar les estrelles ni la lluna blanca. "No apago el llum, de cap manera. Ensenyo la nit." Una nova percepció Finalment, el nen aprèn a estimar la foscor com una part fonamental de la vida. Ara ja no necessita espelmes ni llanternes. Participa plenament de la vida social del Baix Montseny, corrent i rient amb els altres nens, entenent que la nit té la seva pròpia llum i màgia sonora.

  • 4'

    #77 - Contes per estimar del 2/2/2026 - Perdut i trobat

    L'amistat i la solitud a Contes per estimar En aquesta edició del programa Contes per estimar de Punt 7 Ràdio Sant Celoni, s'explica la commovedora història titulada Perdut i trobat. El relat explora la naturalesa dels vincles personals i com, sovint, el que algú necessita no és tornar a un lloc geogràfic, sinó trobar companyia. El viatge cap al Pol Sud La història comença quan un nen troba un pingüí a la porta de casa seva. Pensant que l'animal s'ha perdut, el nen inicia una recerca incansable per ajudar-lo a tornar a casa: Consulta a l'oficina d'objectes perduts sense èxit. Intenta comunicar-se amb altres animals que l'ignoren. Finalment, descobreix que l'origen de l'animal és el Pol Sud. Davant la impossibilitat de pujar a un gran vaixell al port, tots dos decideixen emprendre un viatge en un bot de rems. Durant la travessia, el nen narra històries mentre el pingüí l'escolta atentament, creant un vincle estret durant dies i nits de navegació. Una lliçó sobre la companyia El clímax de la narració arriba quan, un cop assolida la destinació, el nen s'adona de l'error de la seva interpretació inicial: "El pingüí no estava perdut, només se sentia sol." La locució destaca com el sentiment de solitud afecta ambdós personatges quan es separen, portant-los a retrobar-se enmig de l'oceà per tornar junts a casa. El programa conclou amb una reflexió sobre la importància d'escoltar i acompanyar els altres.

  • 7'

    #76 - Contes per estimar del 26/1/2026 - Tinc un volcà

    Gestió emocional a Contes per estimar Aquest episodi de Contes per estimar, conduït per Teresa Mir a Punt 7 Ràdio, ens presenta la història de l'Alba, una nena que descobreix com gestionar una de les emocions més intenses: la ràbia. El volcà interior de l'Alba L'Alba sent que entre el melic i les costelles hi té un volcà que entra en erupció quan està cansada, té gana o les coses no surten com ella vol. Aquesta metàfora serveix per explicar: * La sensació física de la ràbia. * L'esclat emocional que fa que l'Alba "tregui foc pels queixals". * El patiment que sent la nena en no saber com controlar aquesta força. La visita de la fada dels volcans Una nit, una fada amb motxilla visita l'Alba per ensenyar-li un recurs fonamental. La fada li explica que: "És normal enrabiar-se, tens tot el dret, però si el volcà explota et farà mal a tu i farà mal als altres." La tècnica de la respiració El mètode per apagar el foc del volcà és senzill però eficaç: la respiració conscient. La fada ensenya l'Alba a: 1. Inspirar pel nas de manera lenta. 2. Portar l'aire directament cap a la zona del volcà. 3. Expirar per la boca poc a poc per calmar el foc. L'aprenentatge compartit El conte culmina quan l'Alba aplica el truc un matí difícil i, fins i tot, l'ensenya al seu pare, qui també té el seu propi volcà encès. Aquesta eina de producció pròpia de l'emissora convida els oients a utilitzar la calma per resoldre conflictes familiars i personals.

  • 3'

    #75 - Contes per estimar del 19/1/2026 - T'estimo quasi sempre

    Resum del conte: En Lolo i la Rita En aquesta edició de Contes per estimar, el programa de Punt 7 Ràdio Sant Celoni, la narradora Teresa Mir ens presenta la història del Lolo, un cuc de bola, i la Rita, una cuca de llum. A través d'aquests personatges, s'explora la complexitat de les relacions d'amistat i afecte. Les diferències que enamoren Al principi, les diferències entre ambdós són el que els fa especials l'un per l'altre: * En Lolo és pràctic, resistent, independent i té els peus a terra. * La Rita és imaginativa, lleugera, sincera i brilla amb llum pròpia. El conflicte de la convivència Amb el pas del temps, aquells trets que abans admiraven es converteixen en motius de molèstia. El posat d'en Lolo sembla massa dur i el control que exerceix sobre tot aclapara la Rita. Al seu torn, la Rita resulta massa espontània o ràpida per a en Lolo. L'aprenentatge i l'acceptació La història conclou amb una lliçó sobre la tolerància i la comprensió: 1. En Lolo decideix suavitzar la seva armadura i confiar més. 2. La Rita aprèn a rebaixar el seu ritme i a respectar els moments de misteri de l'altre. "Relacionant-se i superant els petits desacords, és com la Rita i el Lolo aprenen que cal ser comprensius i tolerants." Finalment, s'arriba a la conclusió que l'amor i l'amistat resideixen precisament en saber gaudir de la màgia dels pols oposats.

  • 10'

    #74 - Contes per estimar del 12/1/2026 - L'Estel de l'àvia Margarida

    L'Estel de l'àvia Margarida: Un viatge cap a la memòria i les arrels En aquesta edició de Contes per estimar a Punt 7 Ràdio, la Teresa Mir presenta un relat commovedor escrit per ella mateixa. La història se centra en l'Estel, una nena de deu anys que torna a la casa del poble durant el Nadal, un lloc que no visitava des que la seva àvia Margarida va morir vuit anys enrere. El descobriment a les golfes L'Estel, que gairebé no recordava la seva àvia, sent una barreja d'emoció i inquietud en explorar la llar familiar. El punt d'inflexió es produeix quan puja a les golfes i troba una capseta de fusta de cirerer amb una inscripció que diu: "Per tu". Dins, hi descobreix: Fotografies antigues en blanc i negre i sèpia on reconeix els seus propis trets en el rostre de l'àvia. Quadernets relligats amb contes que l'àvia Margarida escrivia per als seus alumnes quan feia de mestra al poble. Relats que narren la tristor del despoblament rural, amb històries de gegants que guarden cases buides. El llegat emocional La lectura d'aquests escrits davant la llar de foc esdevé un moment de connexió generacional profunda. La mare de l'Estel explica com l'àvia es resistia a deixar que el poble morís, mantenint l'esperança a través de les paraules. Finalment, l'Estel troba un quadern dedicat exclusivament a ella: "L'estel de l'àvia Margarida". "L'estel va comprendre que ningú no mor del tot si es viu en els altres." Conclusions del relat El conte ensenya que l'amor i la memòria són un fil invisible que uneix el passat amb el futur. L'Estel deixa de sentir el buit de l'absència per sentir la llum d'una àvia que, tot i no haver conegut profundament, ara viu per sempre dins seu a través del seu llegat literari i emocional.

  • 9'

    #73 - Contes per estimar del 15/12/2025 - El nen que va sortir volant

    Context i ambient nadalenc El fragment pertany a Contes per estimar, adreçat a nens i nenes i ambientat en l’arribada del Nadal: vacances, família, pessebre, tió, Reis, Pare Noel i regals. Lloca l’accent en compartir i en el valor de les experiències. El protagonista: en Tresorets En Tresorets és un nen que sempre porta les butxaques plenes d’objectes que va trobant: - Una forquilla de la cuina dels avis - Un mosquetó d’escalada del tiet - Una goma de la seva germana petita - Una harmònica del pare - Un imant de la mare - Un tub de pintura de la germana gran - Una pedra d’un amic - L’embolcall d’una galeta compartida amb el cosí Li diuen Tresorets perquè guarda tot allò que considera tresors, però encara no sap que les coses més importants no caben a la butxaca. El vent s’enduu en Tresorets volant Al seu poble bufa un vent entremaliat. Un dia, en el camí cap a l’escola, el nen descobreix que té les butxaques foradades i tots els objectes han caigut pel camí. Sense el pes de les butxaques, el vent l’eleva i: La mare el veu marxar cap amunt sorpresa La germana l’observa envejosa "Entre surets ha sortit volant!" Primera parada: el roure i el valor del respecte En Tresorets aterra a la capçada d’un roure. Fascinat, pensa que viure dalt d’un arbre seria increïble i vol endur-se una fulla de record. El roure s’hi nega: fins a la tardor, cada fulla forma part d’ell En Tresorets descobreix que no tot es pot arrencar o posseir El vent torna a enlairar-lo. Volant entre ocells i núvols Entre ocells Un estol d’ocells l’envolta i ell somia aprendre a volar. Vol agafar una ploma que cau, però se li escapa i marxa volant: algunes coses són massa lliures per ser guardades. Entre núvols El nen rebota entre núvols blancs i flonjos i prova d’endur-se’n un tros, però a la boca es converteix en aigua. Comprèn que hi ha experiències que no es poden emmagatzemar físicament. Viatge per l’espai: de la lluna als asteroides El vent el fa subir capa rere capa de l’atmosfera fins arribar a la lluna: - Cau a la cara oculta, fosca i silenciosa - Deixa una petjada com a record, en lloc d’endur-se res Després, el vent l’empeny més enllà de l’òrbita de Mart, fins al cinturó d’asteroides: - Juga a esquivar asteroides - Intenta caçar un meteorit petit, però no ho aconsegueix Així entén que l’univers és massa immens per ser reduït a un simple objecte de butxaca. Estrelles i un planeta d’alienígenes Arriba més lluny que cap persona: una estrella veïna li pica l’ullet. Voldria guardar-ne un bocí de llum blava, però no es pot acostar sense cremar-se. De sobte, aterra a un planeta petit ple d’alienígenes multicolors de la mida d’un cigró: - El vent local els fa volar esverats - Quan es calmen, intenten explicar-se la vida, però no s’entenen - Li ofereixen uns fideus minúsculs i saborosos En Tresorets pensa que aprendre tot sobre aquell planeta seria genial i voldria endur-se un amic a la butxaca, però entén que el lloc d’aquells éssers és a casa seva. El retorn: neu, mar i una balena sàvia El vent accepta tornar-lo a casa i el viatge de tornada és com un tobogan espacial. Pel camí: La muntanya nevada Aterrar a la muntanya més alta, coberta de neu Toca la neu blanca i enlluernadora i n’embolica una bola a la butxaca La neu es desfà de seguida: altre cop, un intent fallit de guardar l’instant El mar i la balena Després sobrevola el mar i el vent el deixa sobre una roca fresca i humida que, en realitat, és una balena gegant. Navega damunt la balena i pensa que seria extraordinari veure el món des del seu llom Intenta endur-se un mol·lusc enganxat a la pell de la balena La balena l’atura: els mol·luscs són paràsits, però amb ella hi viuen bé, i fora del seu cos no sobreviurien En Tresorets entén que arrencar un ésser del seu entorn pot fer-li mal, fins i tot si el considerem un simple “record”. El retrobament amb la família La balena ajuda el vent amb un impuls i el nen acaba rebotant al llit elàstic del pati de casa fins que finalment toca terra. El vent se’n va a descansar i la mare surt corrents: - L’abraça fort - En Tresorets plora i voldria explicar-ho tot - Té les butxaques ben buides i se sent incapaç de demostrar el que ha viscut El descobriment: el cor ple A la banyera, la mare li assenyala el pit i li pregunta què és “tot això” que porta dins el cor. El nen no entén res. La mare li descriu el que hi veu: - Una fulla de roure - Una ploma amb ales - Un núvol blanc i flonjo - La foscor acollidora de la lluna - Un asteroide En Tresorets diu que no va poder guardar res d’això, però la mare li respon, implícitament, que tot això ara viu dins seu. Ell l’abraça i entén, sense paraules, que: Les butxaques poden estar buides, però el cor pot ser ple a vessar. Missatge final i moral del conte El relat es tanca recordant que en Tresorets: Torna a casa amb les butxaques buides, però Amb el cor ple d’experiències, emocions i aprenentatges La narradora aprofita per adreçar-se als oients i convidar-los a: Aprofitar el Nadal per omplir-se d’amor Compartir estones de qualitat amb les persones estimades Entendre que els records més valuosos no són objectes, sinó moments viscuts i guardats al cor El conte acaba amb un desig de Bon Nadal i la promesa de tornar amb noves històries per compartir.

  • 4'

    #72 - Contes per estimar del 1/12/2025 - La Mimi tomàquet

    Contes per estimar: La transformació de la Mimi Aquest episodi del programa Contes per estimar, emès a Punt 7 Ràdio Sant Celoni, ens presenta la història de la Mimi, una nena que pateix una timidesa extrema. La narració se centra en com el suport extern i l'autoconfiança poden ajudar a superar les pors més profundes a la Vila de Sant Celoni. Els reptes de la timidesa La Mimi viu situacions quotidianes amb una gran angoixa emocional a causa de la seva condició: * Es posa vermella amb molta facilitat, fet que li ha valgut el sobrenom de "Mimi Tomàquet". * Pateix burles per part dels seus companys d'escola durant l'esbarxo. * Experimenta un bloqueig total a classe, sent incapaç de respondre a la mestra encara que sàpiga la lliçó. * El seu major temor és el repte de recitar un poema en directe davant de tota la classe. El moment de la superació El punt d'inflexió arriba quan la mestra intervé per aturar les mofes, recordant als alumnes el respecte que es mereix la Mimi. Aquesta acció genera un canvi inesperat: "En aquell moment no és la Mimi qui es posa vermella, sinó els seus companys." Al veure que els altres també poden sentir vergonya, la Mimi recupera la seguretat en si mateixa i recita el poema L'ocellet lleig, deixant a tothom bocabadat amb la seva veu i el seu talent ocult. La història és una lliçó sobre el periodisme de proximitat cap a les emocions dels més petits, destacant que la bellesa sovint s'amaga darrere de la timidesa. Missatge final L'espai conclou amb un missatge d'esperança per a tots els nens que senten pànic a ser el centre d'atenció, convidant-los a confiar en el seu propi procés personal.