Contes per estimar
Contes per estimar
Programa

Contes per estimar

Contes infantils amb Teresa Mir. Emissió: Dilluns a les 21:00h

Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts · 00:00 - 00:15, 14:00 - 14:15 ·Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns · 21:00 - 21:15 ·95 episodis
RSS

episodis

25-36 de 95
  • 5'

    #71 - Contes per estimar del 24/11/2025 - L'elefant encadenat

    Resum del conte Un nen fascinat pel circ observa sempre el mateix misteri: - un elefant enorme i poderós, capaç d’arrencar un arbre, - queda sempre lligat a una petita estaca després de l’espectacle, - i mai no intenta escapar. Intrigat, el nen pregunta a adults i mestres per què un animal tan fort accepta estar encadenat. Tots responen que està ensinistrat, però això no li resol el dubte. Anys després, una persona sàvia li explica que: - l’elefant està lligat a la mateixa estaca des que era petit, - de nadó, va intentar moltes vegades estirar la cadena i alliberar-se, - però no tenia prou força i va fracassar una vegada i una altra. Arriba un dia en què el petit elefant es rendeix i arriba a la conclusió que no pot alliberar-se. Aquesta idea queda gravada per sempre en la seva memòria. Així, quan és gran i immensament fort: - continua pensant que no pot trencar la cadena, - mai més no torna a provar-ho, - queda encadenat, no per la força de l’estaca, sinó per la seva creença. Moraleja i reflexió El narrador somia que parla a cau d’orella a l’elefant i li diu: "Tu també et penses que no pots fer moltes coses, només perquè una vegada, fa temps, ho vas provar i no te'n vas sortir. Però has de saber que el temps s'ha passat i que ara ets més gran i més fort que abans. I si et vols alliberar de veritat, segur que ho pots fer. Per què no ho proves?" Això es converteix en una metàfora de les persones: - Sovint creiem que no podem fer alguna cosa perquè en el passat vam fracassar. - Aquell fracàs antic es converteix en una cadena mental que encara ens lliga. - Oblidem que ara som més grans, més forts i més capaços que abans. El conte convida a: - revisar les nostres creences limitadores, - tornar a provar allò que un dia no va sortir bé, - confiar en la nostra força actual, i buscar la nostra pròpia llibertat. Final obert i imaginació Al final, el narrador imagina: - que l’elefant finalment ho prova de nou, arrenca l’estaca i es llibera, - que continua viatjant amb el circ perquè li agrada fer feliços els nens i les nenes, però ja no està encadenat. Convida també els oients a imaginar: - com voldrien veure l’elefant: lliure, viatjant pel món, sent feliç i encomanant alegria. El conte es tanca amb una salutació afectuosa i la proposta de retrobar-se aviat al programa Contes per estimar.

  • 6'

    #70 - Contes per estimar del 17/11/2025 - La reina ignorada

    Resum del contingut Contes per estimar presenta la història "La reina ignorada", un relat íntim i emotiu sobre la soledat, la diferència i el poder de l’empatia. Arribada de la Regina L narradora recorda quan tenia 11 anys, una edat clau en què el món es fa més gran i les relacions canvien. Una nova alumna arriba a l’escola: la Regina, que impacta des del primer moment per: Llargues trenes i cara rodona de lluna plena. Ulls grans, avellanats i espantats. Roba tota negra, amb només uns mitjons blancs destacant. Noies i nois encara estaven separats a classe, fet que la narradora troba estrany en recordar-ho. La nena nova i el rebuig silenciós La narradora sent ganes d’acostar-se a la Regina: parlar-li, conèixer-la, cuidar-la i estimar-la. Tot i això, no ho fa i es pregunta encara avui per què. La Regina no és acceptada pel grup; ningú li fa espai. La narradora es debat internament: Podia anar en contra de les seves amigues de sempre? Podia fer el que realment sentia? L’escena de la trena Un dia, a classe, se li desfà una trena a la Regina. La mestra la crida a la taula i li refà la trena amb suavitat i calma. La Regina està molt quieta, amb el cap baix i les mans creuades al ventre. En aquell moment, la narradora veu una llàgrima grossa lliscar-li per la galta: Una llàgrima que ve de molt endins, que revela soledat, tristesa i fragilitat. El passat de la Regina i el pes del record Pocs dies després, la Regina marxa i deixa en la narradora un sentiment de desolació que encara perdura. Anys més tard, escoltant una conversa d’adults, sap que: La Regina venia de Galícia. Havia perdut la mare feia poc. S’havia quedat temporalment en una casa de familiars mentre decidien qui en tindria cura. La narradora admet que gairebé no recorda les amigues d’aquell temps, però a la Regina no l’ha oblidat mai. Significat del nom i desig de reparació Descobreix que Regina vol dir "reina". Creu que la Regina no va ser princesa, però segurament ha estat reina de la seva pròpia vida. Li desitja: Que hagi trobat el seu lloc al món. Que hagi tingut amor i companyia, allò que tothom mereix. Li envia un agraïment profund i comparteix el seu nom: "Regina, la meva reina ignorada". "Regina, no ens vam conèixer, però tu mai sabràs l'impacte que vas tenir en mi... a tu mai t'oblidaré." Reflexió final sobre la bondat i la mirada El relat acaba amb una lliçó universal: Tots som importants. Tots mereixem ser considerats i respectats. Es fa referència a Wonder (llibre i pel·lícula) com a exemple de mirada empàtica cap a la diferència. "Sigueu amables, perquè tots hi haurem una dura batalla. I si de veritat voleu veure com són les persones, només heu de mirar-les." La narradora tanca el programa desitjant bona setmana als oients i convidant-los a tornar a Contes per estimar. Idees clau Impacte silenciós: algunes persones ens marquen profundament tot i que gairebé no hi vam parlar. Culpa i oportunitat perduda: la narradora sent que no va fer prou per la Regina. Dol i migració interna: pèrdua de la mare, canvi de territori i sensació de desarrelament. Crida a la bondat: ser amables, observadors i acollidors amb qui arriba, sobretot si ve amb una història difícil al darrere.

  • 7'

    #69 - Contes per estimar del 3/11/2025 - Les gallines de la Sònia

    Resum del contingut Programa: Contes per estimar Host: Teresa Mir Públic: nens i nenes El conte explica la història de la Sònia i les seves tres gallines, i com aprèn sobre la vida, la mort i la natura. 1. La Sònia i els seus pollets El pare de la Sònia arriba a casa amb tres pollets de pèl suau. Li proposa tenir-ne cura i ella accepta amb entusiasme. Els pollets viuen primer en una capsa de cartró mentre preparen el vell galliner del pati. La Sònia els dona escalfor posant-se’ls sota el jersei i els diu: "Seré la vostra mare" Es pren molt seriosament la responsabilitat de cuidar-los fins que es converteixen en gallinetes desmanegades. 2. La vida al galliner Les gallines segueixen la Sònia per la granja escatainant sorollosament. Un matí, la Sònia troba el primer ou ros i càlid i se’l posa a la galta. Agraeix a les gallines la seva confiança i se sent orgullosa d’haver estat una bona cuidadora. Cada vespre: Comprova que les gallines estiguin protegides al galliner. Les sent perrupar i cloquejar abans de dormir. Tanca la porta i passa la balda per mantenir-les segures. 3. El terrabastall de la nit Una nit molt freda, un terrabastall d’esgarrips i sorolls desperta la Sònia. Amb por, surt a comprovar les gallines enmig de la foscor i el fred. Al galliner troba el terra ple de plomes. Només hi ha dues gallines, encongides de por als travessers. La tercera gallina ha desaparegut i la Sònia es posa a plorar desconsoladament. 4. Conversa amb el pare: entendre la guineu El pare la consola i la porta cap a casa. La Sònia pregunta si una guineu s’ha endut la gallina i si l’ha matat. El pare li diu: "El que a tu et sembla injust potser té sentit per a la guineu." Li explica que: La guineu té cries al bosc. Cada dia s’esforça per trobar menjar: ratolins, talps… i, de vegades, una gallina. No sabia que era la gallina de la Sònia, només veia una oportunitat per alimentar la seva família. El pare l’ajuda a entendre la interconnexió entre els éssers vius i la necessitat de supervivència. La Sònia reflexiona i admet que tampoc voldria que les cries de la guineu passessin gana. 5. L’amor, la cura i la responsabilitat El pare li explica que: La guineu estima les seves cries igual que la Sònia estima les seves gallines. I que ell, com a pare, fa el que cal per cuidar la Sònia: omplir-li la panxa, donar-li escalfor i un lloc on viure. La Sònia comprèn que la responsabilitat de tenir cura d’un altre ésser viu comporta tant alegries com tristeses. 6. Comiat i record de la gallina L’endemà, la Sònia fa una mena de tomba simbòlica per a la gallina, amb un cercle de pedres al jardí. La família recorda: El seu pèl suau. El seu gust pels cucs. El primer ou ros i càlid que va pondre. La mare diu: "Una gallina que ha sigut molt estimada." La Sònia se sent trista, però alhora pensa en la felicitat de les cries de la guineu. 7. Continuar endavant: noves vides La família tapa i reforça el forat del galliner per evitar que la guineu hi entri de nou. La Sònia continua encarregant-se de les altres dues gallines: Comprova l’aigua. Neteja el galliner. Canvia la palla. Escampa blat de moro perquè mengin. Un dia, un dels ous rossos i càlids comença a obrir-se. Neix un nou pollet i la Sònia li diu de nou: "Seré la teva mare. Faré el que calgui perquè siguis feliç, per omplir-te la penxona i per donar-te escalfor i un lloc per viure." Encara una mica trista, la Sònia entén que així funciona la natura: hi ha pèrdues, però també nous començaments. 8. Tancament del programa El programa Contes per estimar es tanca desitjant una bona setmana als oients. Es convida els nens i nenes a retrobar-se d’aquí a 7 dies per escoltar un nou conte. Idees clau del conte Responsabilitat: tenir cura d’animals implica atenció constant i compromís. Cicle de la vida: naixement, creixement, mort i nous inicis. Empatia: entendre el punt de vista de la guineu i les seves cries. Dol i consol: la tristesa per la pèrdua conviu amb el record amorós. Natura: tots els éssers vius estan interconnectats i sovint el que sembla injust per a uns, és necessari per a altres.

  • 4'

    #68 - Contes per estimar del 27/10/2025 - El peix irisat

    Resum Un conte breu i emotiu on el peix irissat descobreix que la felicitat no ve de la bellesa ni de la posseïció, sinó de compartir i de la generositat. Després de rebutjar un peix blau i quedar-se sol, rep el consell d’un octopus: repartir algunes de les seves escates lluminoses. En fer-ho, recupera l’alegria i les amistats. Punts clau Bellesa i orgull: el peix irissat és el més bonic, però la seva vanitat l’aïlla. Demanda d’amistat: un peix blau li demana una escata; ell s’hi nega amb duresa. Soledat: el rebuig dels altres el deixa completament sol. Consell savi: l’octopus recomana compartir les escates per trobar la felicitat. Primer pas: regala una escata al peix blau i sent alegria immediata. Transformació: reparteix escates als altres i recupera la companyia i el joc. Moral: la felicitat creix quan es comparteix el que tenim amb els altres. Cites destacades "Vine, peix irissat, vine a jugar amb nosaltres." "Té, te la regalo." Missatge final Comparteix el que tens amb generositat: és així com es construeixen amistats i es troba la felicitat. Episodi vinculat a Contes per estimar, amb un to proper i educatiu per a infants.

  • 5'

    #67 - Contes per estimar del 20/10/2025 - Les meves petites alegries

    Resum del contingut Contes per estimar presenta un relat tendre sobre una capseta de tresors que es converteix en una metàfora de les petites alegries de la vida. Introducció: la capseta de la narradora La narradora recorda quan era petita i tenia una capseta decorada amb petxines i cargolets de mar, on hi guardava: Dibuixos Cartes escrites a mà Ninotets petits de la Disney Pedretes de colors Amb el temps, la capsa es va fer massa petita i descobreix que hi ha coses enormes que no ocupen espai, que es poden guardar dins seu, sense cap capsa. El conte: “Les meves petites alegries” Una nena explica que la seva àvia li ha regalat una capseta preciosa per guardar-hi només allò que sigui veritablement important. Repassa què no hi pot guardar: Bombons (es fondrien) Flors (es farien malbé) Joguines grans (no hi cabrien) Així, decideix que hi guardaran totes les coses que la fan feliç. Què guarda a la capseta de tresors La nena omple la capseta amb alegries i moments feliços: Jocs i descobertes: Saltar als bassals els dies de pluja L’arc de Sant Martí quan surt el sol Totes les bombolles de sabó que fa amb la seva germaneta Lia Persones i joguines estimades: Els amics i amigues El seu gat de peluix La corda de saltar, el parxís, les bales i les festes de disfresses Moments especials amb la família: Les primeres passes de la Lia, que li provoquen una alegria enorme Els matins de diumenge, quan els pares les desperten amb petons i abraçades Fer vaixells de paper i portar-los a l’estany del parc La natura com a tresor: Una excursió al bosc on veu ocells, guineu, esquirol, cèrvol i una cria de senglar La natura és descrita com un tresor preciós amb un lloc reservat a la capseta Missatge final A la capseta de tresors no hi ha penes ni disgustos, només: - Coses alegres - Moments bons i divertits - Records per compartir amb els altres Cada nit, quan la nena obre la seva capseta d’alegries, l’habitació s’il·lumina amb tots els somriures del dia. "Guardeu ben endins allò de bo i positiu que us passa, perquè cada dia és un petit tresor que cal gaudir i compartir." El programa es tanca animant els nens i nenes a omplir la seva pròpia capseta d’alegries, valorant tot el que hi ha de bo per arribar a ser feliços.

  • 6'

    #66 - Contes per estimar del 13/10/2025 - L'Elmer surt a passejar

    La història de l'Elmer En aquest episodi del programa Contes per estimar, conduit per Teresa Mir, se'ns presenta a l'Elmer, l'elefant de colors, un personatge molt curiós i sensible a qui li encanta contemplar el seu entorn. La recerca de companyia Durant el seu passeig, l'Elmer intenta compartir les seves descobertes amb diferents animals: Animals com cocodrils, lleons i micos passen a tota velocitat. Ningú té temps per aturar-se a mirar les flors, les gotes de pluja o els núvols. Tothom va amb pressa cap a algun lloc desconegut. "Saps, serp, és molt trist que ningú tingui temps per aturar-se, senzillament a contemplar les coses." El valor de la calma Finalment, l'Elmer troba el seu cosí en Wilbur, amb qui decideix aturar-se a mirar com es fa de nit. Aquesta història ens convida a reflexionar sobre el ritme frenètic del nostre dia a dia i la importància de buscar espais de quietud i silenci per compartir amb els nostres éssers estimats.