Contes per estimar
Contes per estimar
Programa

Contes per estimar

Contes infantils amb Teresa Mir. Emissió: Dilluns a les 21:00h

Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts, Dimarts · 00:00 - 00:15, 14:00 - 14:15 ·Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns, Dilluns · 21:00 - 21:15 ·99 episodis
RSS

episodis

25-36 de 99
  • 3'

    Contes per estimar del 19/1/2026 - T'estimo quasi sempre

    Resum del conte: En Lolo i la Rita En aquesta edició de Contes per estimar, el programa de Punt 7 Ràdio Sant Celoni, la narradora Teresa Mir ens presenta la història del Lolo, un cuc de bola, i la Rita, una cuca de llum. A través d'aquests personatges, s'explora la complexitat de les relacions d'amistat i afecte. Les diferències que enamoren Al principi, les diferències entre ambdós són el que els fa especials l'un per l'altre: * En Lolo és pràctic, resistent, independent i té els peus a terra. * La Rita és imaginativa, lleugera, sincera i brilla amb llum pròpia. El conflicte de la convivència Amb el pas del temps, aquells trets que abans admiraven es converteixen en motius de molèstia. El posat d'en Lolo sembla massa dur i el control que exerceix sobre tot aclapara la Rita. Al seu torn, la Rita resulta massa espontània o ràpida per a en Lolo. L'aprenentatge i l'acceptació La història conclou amb una lliçó sobre la tolerància i la comprensió: 1. En Lolo decideix suavitzar la seva armadura i confiar més. 2. La Rita aprèn a rebaixar el seu ritme i a respectar els moments de misteri de l'altre. "Relacionant-se i superant els petits desacords, és com la Rita i el Lolo aprenen que cal ser comprensius i tolerants." Finalment, s'arriba a la conclusió que l'amor i l'amistat resideixen precisament en saber gaudir de la màgia dels pols oposats.

  • 10'

    Contes per estimar del 12/1/2026 - L'Estel de l'àvia Margarida

    L'Estel de l'àvia Margarida: Un viatge cap a la memòria i les arrels En aquesta edició de Contes per estimar a Punt 7 Ràdio, la Teresa Mir presenta un relat commovedor escrit per ella mateixa. La història se centra en l'Estel, una nena de deu anys que torna a la casa del poble durant el Nadal, un lloc que no visitava des que la seva àvia Margarida va morir vuit anys enrere. El descobriment a les golfes L'Estel, que gairebé no recordava la seva àvia, sent una barreja d'emoció i inquietud en explorar la llar familiar. El punt d'inflexió es produeix quan puja a les golfes i troba una capseta de fusta de cirerer amb una inscripció que diu: "Per tu". Dins, hi descobreix: Fotografies antigues en blanc i negre i sèpia on reconeix els seus propis trets en el rostre de l'àvia. Quadernets relligats amb contes que l'àvia Margarida escrivia per als seus alumnes quan feia de mestra al poble. Relats que narren la tristor del despoblament rural, amb històries de gegants que guarden cases buides. El llegat emocional La lectura d'aquests escrits davant la llar de foc esdevé un moment de connexió generacional profunda. La mare de l'Estel explica com l'àvia es resistia a deixar que el poble morís, mantenint l'esperança a través de les paraules. Finalment, l'Estel troba un quadern dedicat exclusivament a ella: "L'estel de l'àvia Margarida". "L'estel va comprendre que ningú no mor del tot si es viu en els altres." Conclusions del relat El conte ensenya que l'amor i la memòria són un fil invisible que uneix el passat amb el futur. L'Estel deixa de sentir el buit de l'absència per sentir la llum d'una àvia que, tot i no haver conegut profundament, ara viu per sempre dins seu a través del seu llegat literari i emocional.

  • 9'

    Contes per estimar del 15/12/2025 - El nen que va sortir volant

    Context i ambient nadalenc El fragment pertany a Contes per estimar, adreçat a nens i nenes i ambientat en l’arribada del Nadal: vacances, família, pessebre, tió, Reis, Pare Noel i regals. Lloca l’accent en compartir i en el valor de les experiències. El protagonista: en Tresorets En Tresorets és un nen que sempre porta les butxaques plenes d’objectes que va trobant: - Una forquilla de la cuina dels avis - Un mosquetó d’escalada del tiet - Una goma de la seva germana petita - Una harmònica del pare - Un imant de la mare - Un tub de pintura de la germana gran - Una pedra d’un amic - L’embolcall d’una galeta compartida amb el cosí Li diuen Tresorets perquè guarda tot allò que considera tresors, però encara no sap que les coses més importants no caben a la butxaca. El vent s’enduu en Tresorets volant Al seu poble bufa un vent entremaliat. Un dia, en el camí cap a l’escola, el nen descobreix que té les butxaques foradades i tots els objectes han caigut pel camí. Sense el pes de les butxaques, el vent l’eleva i: La mare el veu marxar cap amunt sorpresa La germana l’observa envejosa "Entre surets ha sortit volant!" Primera parada: el roure i el valor del respecte En Tresorets aterra a la capçada d’un roure. Fascinat, pensa que viure dalt d’un arbre seria increïble i vol endur-se una fulla de record. El roure s’hi nega: fins a la tardor, cada fulla forma part d’ell En Tresorets descobreix que no tot es pot arrencar o posseir El vent torna a enlairar-lo. Volant entre ocells i núvols Entre ocells Un estol d’ocells l’envolta i ell somia aprendre a volar. Vol agafar una ploma que cau, però se li escapa i marxa volant: algunes coses són massa lliures per ser guardades. Entre núvols El nen rebota entre núvols blancs i flonjos i prova d’endur-se’n un tros, però a la boca es converteix en aigua. Comprèn que hi ha experiències que no es poden emmagatzemar físicament. Viatge per l’espai: de la lluna als asteroides El vent el fa subir capa rere capa de l’atmosfera fins arribar a la lluna: - Cau a la cara oculta, fosca i silenciosa - Deixa una petjada com a record, en lloc d’endur-se res Després, el vent l’empeny més enllà de l’òrbita de Mart, fins al cinturó d’asteroides: - Juga a esquivar asteroides - Intenta caçar un meteorit petit, però no ho aconsegueix Així entén que l’univers és massa immens per ser reduït a un simple objecte de butxaca. Estrelles i un planeta d’alienígenes Arriba més lluny que cap persona: una estrella veïna li pica l’ullet. Voldria guardar-ne un bocí de llum blava, però no es pot acostar sense cremar-se. De sobte, aterra a un planeta petit ple d’alienígenes multicolors de la mida d’un cigró: - El vent local els fa volar esverats - Quan es calmen, intenten explicar-se la vida, però no s’entenen - Li ofereixen uns fideus minúsculs i saborosos En Tresorets pensa que aprendre tot sobre aquell planeta seria genial i voldria endur-se un amic a la butxaca, però entén que el lloc d’aquells éssers és a casa seva. El retorn: neu, mar i una balena sàvia El vent accepta tornar-lo a casa i el viatge de tornada és com un tobogan espacial. Pel camí: La muntanya nevada Aterrar a la muntanya més alta, coberta de neu Toca la neu blanca i enlluernadora i n’embolica una bola a la butxaca La neu es desfà de seguida: altre cop, un intent fallit de guardar l’instant El mar i la balena Després sobrevola el mar i el vent el deixa sobre una roca fresca i humida que, en realitat, és una balena gegant. Navega damunt la balena i pensa que seria extraordinari veure el món des del seu llom Intenta endur-se un mol·lusc enganxat a la pell de la balena La balena l’atura: els mol·luscs són paràsits, però amb ella hi viuen bé, i fora del seu cos no sobreviurien En Tresorets entén que arrencar un ésser del seu entorn pot fer-li mal, fins i tot si el considerem un simple “record”. El retrobament amb la família La balena ajuda el vent amb un impuls i el nen acaba rebotant al llit elàstic del pati de casa fins que finalment toca terra. El vent se’n va a descansar i la mare surt corrents: - L’abraça fort - En Tresorets plora i voldria explicar-ho tot - Té les butxaques ben buides i se sent incapaç de demostrar el que ha viscut El descobriment: el cor ple A la banyera, la mare li assenyala el pit i li pregunta què és “tot això” que porta dins el cor. El nen no entén res. La mare li descriu el que hi veu: - Una fulla de roure - Una ploma amb ales - Un núvol blanc i flonjo - La foscor acollidora de la lluna - Un asteroide En Tresorets diu que no va poder guardar res d’això, però la mare li respon, implícitament, que tot això ara viu dins seu. Ell l’abraça i entén, sense paraules, que: Les butxaques poden estar buides, però el cor pot ser ple a vessar. Missatge final i moral del conte El relat es tanca recordant que en Tresorets: Torna a casa amb les butxaques buides, però Amb el cor ple d’experiències, emocions i aprenentatges La narradora aprofita per adreçar-se als oients i convidar-los a: Aprofitar el Nadal per omplir-se d’amor Compartir estones de qualitat amb les persones estimades Entendre que els records més valuosos no són objectes, sinó moments viscuts i guardats al cor El conte acaba amb un desig de Bon Nadal i la promesa de tornar amb noves històries per compartir.

  • 4'

    Contes per estimar del 1/12/2025 - La Mimi tomàquet

    Contes per estimar: La transformació de la Mimi Aquest episodi del programa Contes per estimar, emès a Punt 7 Ràdio Sant Celoni, ens presenta la història de la Mimi, una nena que pateix una timidesa extrema. La narració se centra en com el suport extern i l'autoconfiança poden ajudar a superar les pors més profundes a la Vila de Sant Celoni. Els reptes de la timidesa La Mimi viu situacions quotidianes amb una gran angoixa emocional a causa de la seva condició: * Es posa vermella amb molta facilitat, fet que li ha valgut el sobrenom de "Mimi Tomàquet". * Pateix burles per part dels seus companys d'escola durant l'esbarxo. * Experimenta un bloqueig total a classe, sent incapaç de respondre a la mestra encara que sàpiga la lliçó. * El seu major temor és el repte de recitar un poema en directe davant de tota la classe. El moment de la superació El punt d'inflexió arriba quan la mestra intervé per aturar les mofes, recordant als alumnes el respecte que es mereix la Mimi. Aquesta acció genera un canvi inesperat: "En aquell moment no és la Mimi qui es posa vermella, sinó els seus companys." Al veure que els altres també poden sentir vergonya, la Mimi recupera la seguretat en si mateixa i recita el poema L'ocellet lleig, deixant a tothom bocabadat amb la seva veu i el seu talent ocult. La història és una lliçó sobre el periodisme de proximitat cap a les emocions dels més petits, destacant que la bellesa sovint s'amaga darrere de la timidesa. Missatge final L'espai conclou amb un missatge d'esperança per a tots els nens que senten pànic a ser el centre d'atenció, convidant-los a confiar en el seu propi procés personal.

  • 5'

    Contes per estimar del 24/11/2025 - L'elefant encadenat

    Resum del conte Un nen fascinat pel circ observa sempre el mateix misteri: - un elefant enorme i poderós, capaç d’arrencar un arbre, - queda sempre lligat a una petita estaca després de l’espectacle, - i mai no intenta escapar. Intrigat, el nen pregunta a adults i mestres per què un animal tan fort accepta estar encadenat. Tots responen que està ensinistrat, però això no li resol el dubte. Anys després, una persona sàvia li explica que: - l’elefant està lligat a la mateixa estaca des que era petit, - de nadó, va intentar moltes vegades estirar la cadena i alliberar-se, - però no tenia prou força i va fracassar una vegada i una altra. Arriba un dia en què el petit elefant es rendeix i arriba a la conclusió que no pot alliberar-se. Aquesta idea queda gravada per sempre en la seva memòria. Així, quan és gran i immensament fort: - continua pensant que no pot trencar la cadena, - mai més no torna a provar-ho, - queda encadenat, no per la força de l’estaca, sinó per la seva creença. Moraleja i reflexió El narrador somia que parla a cau d’orella a l’elefant i li diu: "Tu també et penses que no pots fer moltes coses, només perquè una vegada, fa temps, ho vas provar i no te'n vas sortir. Però has de saber que el temps s'ha passat i que ara ets més gran i més fort que abans. I si et vols alliberar de veritat, segur que ho pots fer. Per què no ho proves?" Això es converteix en una metàfora de les persones: - Sovint creiem que no podem fer alguna cosa perquè en el passat vam fracassar. - Aquell fracàs antic es converteix en una cadena mental que encara ens lliga. - Oblidem que ara som més grans, més forts i més capaços que abans. El conte convida a: - revisar les nostres creences limitadores, - tornar a provar allò que un dia no va sortir bé, - confiar en la nostra força actual, i buscar la nostra pròpia llibertat. Final obert i imaginació Al final, el narrador imagina: - que l’elefant finalment ho prova de nou, arrenca l’estaca i es llibera, - que continua viatjant amb el circ perquè li agrada fer feliços els nens i les nenes, però ja no està encadenat. Convida també els oients a imaginar: - com voldrien veure l’elefant: lliure, viatjant pel món, sent feliç i encomanant alegria. El conte es tanca amb una salutació afectuosa i la proposta de retrobar-se aviat al programa Contes per estimar.

  • 6'

    Contes per estimar del 17/11/2025 - La reina ignorada

    Resum del contingut Contes per estimar presenta la història "La reina ignorada", un relat íntim i emotiu sobre la soledat, la diferència i el poder de l’empatia. Arribada de la Regina L narradora recorda quan tenia 11 anys, una edat clau en què el món es fa més gran i les relacions canvien. Una nova alumna arriba a l’escola: la Regina, que impacta des del primer moment per: Llargues trenes i cara rodona de lluna plena. Ulls grans, avellanats i espantats. Roba tota negra, amb només uns mitjons blancs destacant. Noies i nois encara estaven separats a classe, fet que la narradora troba estrany en recordar-ho. La nena nova i el rebuig silenciós La narradora sent ganes d’acostar-se a la Regina: parlar-li, conèixer-la, cuidar-la i estimar-la. Tot i això, no ho fa i es pregunta encara avui per què. La Regina no és acceptada pel grup; ningú li fa espai. La narradora es debat internament: Podia anar en contra de les seves amigues de sempre? Podia fer el que realment sentia? L’escena de la trena Un dia, a classe, se li desfà una trena a la Regina. La mestra la crida a la taula i li refà la trena amb suavitat i calma. La Regina està molt quieta, amb el cap baix i les mans creuades al ventre. En aquell moment, la narradora veu una llàgrima grossa lliscar-li per la galta: Una llàgrima que ve de molt endins, que revela soledat, tristesa i fragilitat. El passat de la Regina i el pes del record Pocs dies després, la Regina marxa i deixa en la narradora un sentiment de desolació que encara perdura. Anys més tard, escoltant una conversa d’adults, sap que: La Regina venia de Galícia. Havia perdut la mare feia poc. S’havia quedat temporalment en una casa de familiars mentre decidien qui en tindria cura. La narradora admet que gairebé no recorda les amigues d’aquell temps, però a la Regina no l’ha oblidat mai. Significat del nom i desig de reparació Descobreix que Regina vol dir "reina". Creu que la Regina no va ser princesa, però segurament ha estat reina de la seva pròpia vida. Li desitja: Que hagi trobat el seu lloc al món. Que hagi tingut amor i companyia, allò que tothom mereix. Li envia un agraïment profund i comparteix el seu nom: "Regina, la meva reina ignorada". "Regina, no ens vam conèixer, però tu mai sabràs l'impacte que vas tenir en mi... a tu mai t'oblidaré." Reflexió final sobre la bondat i la mirada El relat acaba amb una lliçó universal: Tots som importants. Tots mereixem ser considerats i respectats. Es fa referència a Wonder (llibre i pel·lícula) com a exemple de mirada empàtica cap a la diferència. "Sigueu amables, perquè tots hi haurem una dura batalla. I si de veritat voleu veure com són les persones, només heu de mirar-les." La narradora tanca el programa desitjant bona setmana als oients i convidant-los a tornar a Contes per estimar. Idees clau Impacte silenciós: algunes persones ens marquen profundament tot i que gairebé no hi vam parlar. Culpa i oportunitat perduda: la narradora sent que no va fer prou per la Regina. Dol i migració interna: pèrdua de la mare, canvi de territori i sensació de desarrelament. Crida a la bondat: ser amables, observadors i acollidors amb qui arriba, sobretot si ve amb una història difícil al darrere.

  • 7'

    Contes per estimar del 3/11/2025 - Les gallines de la Sònia

    Resum del contingut Programa: Contes per estimar Host: Teresa Mir Públic: nens i nenes El conte explica la història de la Sònia i les seves tres gallines, i com aprèn sobre la vida, la mort i la natura. 1. La Sònia i els seus pollets El pare de la Sònia arriba a casa amb tres pollets de pèl suau. Li proposa tenir-ne cura i ella accepta amb entusiasme. Els pollets viuen primer en una capsa de cartró mentre preparen el vell galliner del pati. La Sònia els dona escalfor posant-se’ls sota el jersei i els diu: "Seré la vostra mare" Es pren molt seriosament la responsabilitat de cuidar-los fins que es converteixen en gallinetes desmanegades. 2. La vida al galliner Les gallines segueixen la Sònia per la granja escatainant sorollosament. Un matí, la Sònia troba el primer ou ros i càlid i se’l posa a la galta. Agraeix a les gallines la seva confiança i se sent orgullosa d’haver estat una bona cuidadora. Cada vespre: Comprova que les gallines estiguin protegides al galliner. Les sent perrupar i cloquejar abans de dormir. Tanca la porta i passa la balda per mantenir-les segures. 3. El terrabastall de la nit Una nit molt freda, un terrabastall d’esgarrips i sorolls desperta la Sònia. Amb por, surt a comprovar les gallines enmig de la foscor i el fred. Al galliner troba el terra ple de plomes. Només hi ha dues gallines, encongides de por als travessers. La tercera gallina ha desaparegut i la Sònia es posa a plorar desconsoladament. 4. Conversa amb el pare: entendre la guineu El pare la consola i la porta cap a casa. La Sònia pregunta si una guineu s’ha endut la gallina i si l’ha matat. El pare li diu: "El que a tu et sembla injust potser té sentit per a la guineu." Li explica que: La guineu té cries al bosc. Cada dia s’esforça per trobar menjar: ratolins, talps… i, de vegades, una gallina. No sabia que era la gallina de la Sònia, només veia una oportunitat per alimentar la seva família. El pare l’ajuda a entendre la interconnexió entre els éssers vius i la necessitat de supervivència. La Sònia reflexiona i admet que tampoc voldria que les cries de la guineu passessin gana. 5. L’amor, la cura i la responsabilitat El pare li explica que: La guineu estima les seves cries igual que la Sònia estima les seves gallines. I que ell, com a pare, fa el que cal per cuidar la Sònia: omplir-li la panxa, donar-li escalfor i un lloc on viure. La Sònia comprèn que la responsabilitat de tenir cura d’un altre ésser viu comporta tant alegries com tristeses. 6. Comiat i record de la gallina L’endemà, la Sònia fa una mena de tomba simbòlica per a la gallina, amb un cercle de pedres al jardí. La família recorda: El seu pèl suau. El seu gust pels cucs. El primer ou ros i càlid que va pondre. La mare diu: "Una gallina que ha sigut molt estimada." La Sònia se sent trista, però alhora pensa en la felicitat de les cries de la guineu. 7. Continuar endavant: noves vides La família tapa i reforça el forat del galliner per evitar que la guineu hi entri de nou. La Sònia continua encarregant-se de les altres dues gallines: Comprova l’aigua. Neteja el galliner. Canvia la palla. Escampa blat de moro perquè mengin. Un dia, un dels ous rossos i càlids comença a obrir-se. Neix un nou pollet i la Sònia li diu de nou: "Seré la teva mare. Faré el que calgui perquè siguis feliç, per omplir-te la penxona i per donar-te escalfor i un lloc per viure." Encara una mica trista, la Sònia entén que així funciona la natura: hi ha pèrdues, però també nous començaments. 8. Tancament del programa El programa Contes per estimar es tanca desitjant una bona setmana als oients. Es convida els nens i nenes a retrobar-se d’aquí a 7 dies per escoltar un nou conte. Idees clau del conte Responsabilitat: tenir cura d’animals implica atenció constant i compromís. Cicle de la vida: naixement, creixement, mort i nous inicis. Empatia: entendre el punt de vista de la guineu i les seves cries. Dol i consol: la tristesa per la pèrdua conviu amb el record amorós. Natura: tots els éssers vius estan interconnectats i sovint el que sembla injust per a uns, és necessari per a altres.

  • 4'

    Contes per estimar del 27/10/2025 - El peix irisat

    Resum Un conte breu i emotiu on el peix irissat descobreix que la felicitat no ve de la bellesa ni de la posseïció, sinó de compartir i de la generositat. Després de rebutjar un peix blau i quedar-se sol, rep el consell d’un octopus: repartir algunes de les seves escates lluminoses. En fer-ho, recupera l’alegria i les amistats. Punts clau Bellesa i orgull: el peix irissat és el més bonic, però la seva vanitat l’aïlla. Demanda d’amistat: un peix blau li demana una escata; ell s’hi nega amb duresa. Soledat: el rebuig dels altres el deixa completament sol. Consell savi: l’octopus recomana compartir les escates per trobar la felicitat. Primer pas: regala una escata al peix blau i sent alegria immediata. Transformació: reparteix escates als altres i recupera la companyia i el joc. Moral: la felicitat creix quan es comparteix el que tenim amb els altres. Cites destacades "Vine, peix irissat, vine a jugar amb nosaltres." "Té, te la regalo." Missatge final Comparteix el que tens amb generositat: és així com es construeixen amistats i es troba la felicitat. Episodi vinculat a Contes per estimar, amb un to proper i educatiu per a infants.

  • 5'

    Contes per estimar del 20/10/2025 - Les meves petites alegries

    Resum del contingut Contes per estimar presenta un relat tendre sobre una capseta de tresors que es converteix en una metàfora de les petites alegries de la vida. Introducció: la capseta de la narradora La narradora recorda quan era petita i tenia una capseta decorada amb petxines i cargolets de mar, on hi guardava: Dibuixos Cartes escrites a mà Ninotets petits de la Disney Pedretes de colors Amb el temps, la capsa es va fer massa petita i descobreix que hi ha coses enormes que no ocupen espai, que es poden guardar dins seu, sense cap capsa. El conte: “Les meves petites alegries” Una nena explica que la seva àvia li ha regalat una capseta preciosa per guardar-hi només allò que sigui veritablement important. Repassa què no hi pot guardar: Bombons (es fondrien) Flors (es farien malbé) Joguines grans (no hi cabrien) Així, decideix que hi guardaran totes les coses que la fan feliç. Què guarda a la capseta de tresors La nena omple la capseta amb alegries i moments feliços: Jocs i descobertes: Saltar als bassals els dies de pluja L’arc de Sant Martí quan surt el sol Totes les bombolles de sabó que fa amb la seva germaneta Lia Persones i joguines estimades: Els amics i amigues El seu gat de peluix La corda de saltar, el parxís, les bales i les festes de disfresses Moments especials amb la família: Les primeres passes de la Lia, que li provoquen una alegria enorme Els matins de diumenge, quan els pares les desperten amb petons i abraçades Fer vaixells de paper i portar-los a l’estany del parc La natura com a tresor: Una excursió al bosc on veu ocells, guineu, esquirol, cèrvol i una cria de senglar La natura és descrita com un tresor preciós amb un lloc reservat a la capseta Missatge final A la capseta de tresors no hi ha penes ni disgustos, només: - Coses alegres - Moments bons i divertits - Records per compartir amb els altres Cada nit, quan la nena obre la seva capseta d’alegries, l’habitació s’il·lumina amb tots els somriures del dia. "Guardeu ben endins allò de bo i positiu que us passa, perquè cada dia és un petit tresor que cal gaudir i compartir." El programa es tanca animant els nens i nenes a omplir la seva pròpia capseta d’alegries, valorant tot el que hi ha de bo per arribar a ser feliços.

  • 6'

    Contes per estimar del 13/10/2025 - L'Elmer surt a passejar

    La història de l'Elmer En aquest episodi del programa Contes per estimar, conduit per Teresa Mir, se'ns presenta a l'Elmer, l'elefant de colors, un personatge molt curiós i sensible a qui li encanta contemplar el seu entorn. La recerca de companyia Durant el seu passeig, l'Elmer intenta compartir les seves descobertes amb diferents animals: Animals com cocodrils, lleons i micos passen a tota velocitat. Ningú té temps per aturar-se a mirar les flors, les gotes de pluja o els núvols. Tothom va amb pressa cap a algun lloc desconegut. "Saps, serp, és molt trist que ningú tingui temps per aturar-se, senzillament a contemplar les coses." El valor de la calma Finalment, l'Elmer troba el seu cosí en Wilbur, amb qui decideix aturar-se a mirar com es fa de nit. Aquesta història ens convida a reflexionar sobre el ritme frenètic del nostre dia a dia i la importància de buscar espais de quietud i silenci per compartir amb els nostres éssers estimats.